Històric 2017
Temporada Alta pren un fort compromís social i educatiu
En aquesta edició estrenem un nou programa: A Tempo, Arts i Formació. L’impulsem amb l’objectiu d’apropar la cultura a les aules escolars. En aquest projecte hi han participat un total de 3.690 estudiants, 182 docents, 28 centres i 70 artistes professionals. Paral·lelament continuem apostant pel compromís social amb 2.818 entrades destinades a col·lectius socials. Alguns dels artistes destacats d’aquesta edició són Alain Platel, Àlex Rigola, Romeo Castellucci, Josse De Pauw, Pep Tosar, Guy Cassiers, Elfriede Jelinek, Buika, Roger Bernat, Lali Ayguadé, Christiane Jatahy, Rocío Molina, Sílvia Pérez Cruz, Quim Giron, Oskaras Korsunovas, Mariano Pensotti, Abbas Fahdel, Carlos Marqués-Marcet o Íngrid Guardiola.
Espectacles: 108 (amb cinema inclòs)
Coproduccions: 26
Estrenes: 49
Espectadors: 52.753 (total) / 90,57% (ocupació)
Sales: 22 escenaris
Pressupost: 3.189.113,16 €
Cartell 2017, Manel Esclusa
Un escenari: la caixa de Pandora, o un gabinet de meravelles
El director polonès Krystian Lupa acostuma a posar un fil vermell a la boca de l’escenari dels seus muntatges. En lloc d’un fil, a vegades hi posa un marc, també vermell. Tots dos gestos són una advertència a l’espectador: el que passa damunt l’escenari és més real i més punyent que la vida que hi ha a la platea, i si l’espectador gosa travessar aquestes marques, n’ha d’assumir les conseqüències. Quan surti del teatre, serà una altra persona. La imatge que el fotògraf Manel Esclusa ha creat per al cartell d’aquesta edició del Festival Temporada Alta també recull que un escenari és un lloc excepcional. Tan pot ser una caixa de Pandora, i desfermar un terrabastall en la consciència de l’espectador, com un gabinet de meravelles i divertir el públic.
“La imatge només són punts de llum i el rastre de la llum”, diu Manel Esclusa. “Vaig pensar que està vinculat al món del teatre -afegeix- que hi hagués dos elements importants dins l’escenografia, que són la il·luminació tal com havia estat inicialment, amb espelmes i arran de terra, i posteriorment la il·luminació d’alçada, amb llum elèctrica. Tots dos il·luminen un escenari on encara no hi ha cap protagonista de l’espectacle”.
És difícil explicar tantes coses amb tan pocs elements. El protagonista de la imatge és un raig de llum, però el focus que el projecta crea un espai on encara no se sap què hi passarà. I aquesta incògnita és alhora excitant i vertiginosa. “Es tracta del misteri que dóna la foscor, que existeix perquè hi ha uns llums que la manifesten, de la mateixa manera que la llum existeix perquè hi ha la foscor”, explica l’artista.
“La il·luminació determina un espai i és protagonista, perquè dóna un caràcter determinat a l’escena”, subratlla Esclusa, que també explica que els llums del cartell per a Temporada Alta poden evocar “l’inici, la mitja part o el final d’un espectacle”.
Malgrat que la imatge de Manel Esclusa per a Temporada Alta està feta dins un teatre, entronca d’una manera molt directa amb les seves fotografies nocturnes d’espais urbans. “La fotografia també és un equilibri continu entre llum i foscor”, conclou l’artista.
La imatge de Manel Esclusa també es pot veure com el contrapunt de la que Francesc Torres va crear per al Festival l’any 2012, on va convertir el moviment d’un acròbata gairebé en una estela de llum. El festival manté una col·laboració continuada amb el món de la fotografia. A més de Manel Esclusa i Francesc Torres va encarregar obres a altres fotògrafs, com Toni Catany, Joan Fontcuberta i Josep Maria Oliveras.
Antoni Ribas
Manel Esclusa
Nascut a Vic el 1952, Manel Esclusa és considerat com un dels fotògrafs catalans més destacats de les últimes dècades. Va arribar a la fotografia quan encara era nen a través del laboratori del seu pare, amb qui va treballar en el camp de la fotografia comercial entre els anys 1966 i 1972. El 1974 li concedeixen una Beca de Fotografia de la Dotació d’Art Castellbach i assisteix als Stages Internationaux de la Photographie d’Arles, a França, on té com a professors a fotògrafs de la talla d’Ansel Adams, Neal White, Arthur Trees, Ian Dieusaide, Denis Briat i Lucien Clergue. Poc després serà un dels fundadors del Grup Alabern juntament amb Rafael Navarro, Joan Fontcuberta i Pere Formiguera.
A finals dels anys 70, Esclusa inicia les seves investigacions en les condicions de la llum nocturna i en diversos aspectes sobre l’escassetat de lumínica, temàtica que conserva fins avui dia. Els resultats d’aquests processos d’experimentació tècnica han aconseguit materialitzar la llum, creant espais arquitectònics, a través d’ombres i efectes lumínics, que construeixen espais fantasmals, onírics i poètics.
És un artista reconegut mundialment, gràcies a nombroses exposicions com per exemple Aquariana, Gits, Ahucs, Naus, entre altres, la majoria d’elles amb ressò internacional. Actualment els seus treballs es poden trobar a la Bibliotèque National, el Museu Réattu (França) i al Museu Nacional d’Art de Catalunya; però també en molts altres museus i col·leccions privades. Manel Esclusa paral·lelament a la carrera d’artista ha exercit com a docent al llarg de la seva vida, tant en tallers com en escoles.
OCULTAR CONTINGUT
Curt 2017, L’incendi
Un llumí no és res si no provoca un incendi
L’incendi és la peça audiovisual que serveix per presentar Temporada Alta 2017 i que ha estat reconeguda amb el Premi Gran Laus, el màxim guardó dels Premis Laus de Disseny Gràfic i de Comunicació Audiovisual (2018). Una altra vegada, el Festival s’alia amb Nanouk films per a presentar aquest treball que, a les darreres edicions, ja ha rebut el reconeixement del sector, la crítica i el públic amb el Premi Gran Laus (The Pleasure Island, TA 2016) i Premi Laus d’or (El cant de la cabra, TA 2015).
La proposta d’enguany, rodada al Teatre Municipal de Girona, vol ser un cant a la llibertat, reivindicar el teatre com un espai lliure de cotilles. Vol capgirar les regles de la publicitat per presentar un “anti-anunci” prou “lliure” per poder-se qüestionar a sí mateix, al món de la cultura i al seu públic que és, en definitiva, el centre del Festival.
El director de la peça, Salvador Sunyer Vidal, afirma que al plantejar-se quina és la publicitat més lliure ha arribat a la conclusió que és la que critica al producte que anuncia i, en última instància, als seus consumidors. Així doncs, el curt promocional d’aquest any és una mica provocador, no busca agradar a tothom sinó generar una incomoditat al públic. És a partir d’aquest malestar que vol fer partícip a l’espectador del Festival i fer-lo reflexionar sobre el paper de la cultura, en general, i de les arts escèniques, en particular.
El director ha dit…
Des de Nanouk proposem una peça promocional amb el seu públic i amb el món de la cultura per recordar que tota expressió artística té l’obligació de mirar-se al mirall i qüestionar-se a si mateixa. Si no ho pogués fer, no seria tal.
El protagonista de l’anunci no té cap màscara que el protegeixi i, per això, se li atorga certa autoritat moral. Compleix una funció de divinitat tràgica o simplement d’actor despullat. Per a triar-lo vam buscar una persona real que tingués una visió allunyada de les arts escèniques i la seva funció. Curiosament, la vam trobar just al costat del Teatre de Salt. Ell és un noi que no surt mai de casa però sempre mira la gent que va al teatre per la finestra. Ara, ha entrat al temple per pregonar el que pensa sense embuts.
El tema del curt promocional és la llibertat i, per a ser lliure el primer que s’ha de fer és ser capaç de renunciar. Ser valent i trencar les nostres cadenes encara que estiguin fetes d’or!
El foc, és l’element principal d’aquesta peça. El foc entès com un element que allibera i purifica. Només si cremes tot el que et penses que tens, i ets, seràs lliure. Un espectador de teatre ha d’estar a l’altura de l’art que consumeix. És aquesta relació mútua que fa pujar o baixar el nivell de l’altre. Aquesta és l’exigència compartida.
En un marc ideal, el teatre és un espai de reflexió col·lectiu on hauria de valer tot. M’agradaria poder transmetre aquesta sensació a la peça que fem per a la seva promoció.
Fitxa artística
Guió: Salvador Sunyer i Victor Santacana
Actor: Aleixo Paz Perez
Veu: Lluís Soler
Produït per Nanouk Films
Director: Salvador Sunyer / 1r Ajudant Direcció (pre): Àlex Macías / 1r Ajudant Direcció (rodatge): Bea Hernandez Moreno / 2n Ajudant Direcció: Marc Ferrer Domínguez / Auxiliar Direcció: Nil Fortón Pomada
Direcció de Producció: Anna Salgado Balderas / Cap Producció: Núria Andrés Rodríguez / Producció Nanouk Films: Sandra Olalde / Producció Bitò: Sarah Agustí i Anna Rodrigo / Ajuntament Cultura: Rosa Carles
Direcció de fotografia: Elías M. Félix / Ajudant de càmera: Ana Ferrón Vivas / Vídeo Assist: Judit Saizar Ardanuy
Gaffer: Xavier González Margalef / Maquinista: Jose Miguel Castillo Fernandez i Jose Ramón García Martínez / Tècnic Teatre Municipal: Txema
Direcció d’art: Judit Ferrer Gimeno / Disseny Gràfic: Francisca Torres
Disseny so: Oriol Bonals Liso / Mescla so: Martí Albert
Supervisor VFX: Sergi Rejat i Martinez
Muntador: Victor Navarro Diago
Colorista: Lluís Velamazan
Proveïdors: Service Vision (càmera), Service Vision (llum), Service Vision (maquinària), Nasa FX (efectes), WRS (walkies), Coser y Cantar (so), Ricard Hidalgo (producció), Galan Rent a Car (vehicles) i CineVent (assegurança).
Figuració: Antonia Roger, Montserrat Tomeu Manzano, Carme Sabater, Lluïsa Camps Parella, MªRosa Quintana, Martí Guillamet Jou, Carme Sedano Noguera, Mayte Casamitjà, Anna Pulido Sanchez, MªLluisa Alorda Esquinas, Maria Paula Güidi Sassano, Anna Daniel Cases, Glòria Polls González, Zoraida Pico Valderrama, Rosa Martí Poch, Marycielo Giron, Solymar Jaimes, Carme Pintó Curras, Elena Noguer Rubiola, Núria Masaló, Pere Figueras, Francesc Garcia Sagrera, Carme Gros Córdoba, Joan Cervera Morell, Magda Ruiz Exposito, Matilde Campmajo Sansanedas, Adela Cuenca Martínez, Raul Gonzalez Bautija, Ricard Camó Campillo, Joan Luis Prado Bastante, Marina Angelica Saldaña Santivañez, Montse Cordero Rodriguez, Montse Alabert Rius, Amelia González, Maria Gracia Salas Torreblanca, Maria Rosa Sánchez, Antonia Vilaplana Moreno, MªLluisa Riera Ros, Conxi Beser, Núria Ripoll Solé, Carles Borrell, Lluís Torner i Calillo, Magdalena Fiam, Francisca Piló Borrega, Carles Duran Batlle, Miracle Sala Farré i Mª Dolors Rodí.
PREMIS
Laus d’Or en la categoria audiovisual
Grand Laus (màxim guardó dels Premis Laus)
OCULTAR CONTINGUT
Enquesta de públics
La política de preus i els hàbits de compra, la complicitat i fidelitat dels espectadors i la constatació que el Festival és una eina de dinamització turística, econòmica i cultural pel territori són les principals conclusions de l’enquesta que Temporada Alta 2017 ha elaborat entre 1.700 espectadors registrats a la seva base de dades.
El qüestionari es va enviar el passat 6 de desembre del 2017 amb l’objectiu de poder fer millores a les pròximes edicions del Festival i establir noves fórmules de relació amb l’espectador.
Principals eixos de l’enquesta:
. El 99,7% de les persones que han respost l’enquesta tornaran a la següent edició i el 99,8% afirma que recomanaria Temporada Alta a les seves amistats.
. Només el 12,5% dels enquestats estan en contra de la flexibilitat de preus.
. 7 de cada 10 espectadors que viuen fora de l’àrea urbana de Girona fan un àpat en un restaurant de l’entorn abans o després d’anar a un espectacle.
. El 75% dels espectadors que han respost el qüestionari fa ús d’algun dels descomptes que tenen a l’abast.
. Temporada Alta s’associa amb els termes: “Màgia”, “Alegria”, “Necessari”, “Proper” o “Enriquidor”, entre d’altres.
OCULTAR CONTINGUT
