El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc

Pere Arquillué protagonitza aquest monòleg a set veus sobre un petit poble, els seus habitants i els seus secrets
El cos d’un jove de disset anys, apareix mort, vestit únicament amb un banyador vermell i unes vambes d’esport al mig d’un camp de farratge. La troballa d’aquest cadàver inicia aquest text per un únic intèrpret, on a través de diverses veus, com si es tractés d’un ritual d’exorcisme, ens endinsarem en aquest fet i el bellíssim paisatge rural d’un petit poble on, aparentment, mai passa res. Coneixerem alguns del seus habitants, els secrets que s’hi amaguen i, sobretot, la figura del seu pare, en Ramis, que va morir fa una dècada i esdevé una peça crucial en aquest Rashomon.
El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc va rebre el passat 2020 el XLV Premi Born. Josep Maria Miró es converteix en el primer autor que obté en tres ocasions el prestigiós guardó creat el 1970. El 2009 va rebre’l per La dona que perdia tots els avions i el 2011 per El principi d’Arquimedes. L’obra forma part del Tríptic de l’epifania integrat per tres textos per un únic intèrpret. El passat mes d’abril, el muntatge va rebre dos Premis de la Crítica: Millor actor i Millor text.
El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc també es podrà veure al Teatre Romea durant el mes de setembre, abans de començar una gira pels Països Catalans durant la tardor i d’arribar al Teatro de la Abadía de Madrid per primer cop el febrer del 2024.
Fitxa artística
Autoria: Josep Maria Miró
Direcció, disseny de llums, escenografia i composició musical: Xavier Albertí
Intèrpret: Pere Arquillué
Cap tècnic i tècnic de llums: Toni Ubach
Tècnic de so: Uriel Ireland
Ajudant de direcció: Roger Vilà
Producció executiva i regidoria: Marta Colell
Direcció de producció: Josep Domènech
Producció: Temporada Alta
Coproducció amb Teatre Romea