{"id":98315,"date":"2024-11-15T09:43:43","date_gmt":"2024-11-15T08:43:43","guid":{"rendered":"https:\/\/temporada-alta.com\/?page_id=98315"},"modified":"2025-02-24T13:03:08","modified_gmt":"2025-02-24T12:03:08","slug":"edicion-2015","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/temporada-alta.com\/es\/edicion-2015\/","title":{"rendered":"Edici\u00f3n 2015"},"content":{"rendered":"
\n

L\u2019edici\u00f3 m\u00e9s gran en nombre d\u2019espectacles, funcions i espectadors<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

De totes les edicions del Festival, la vint-i-quatrena ser\u00e0 recordada per haver-se tancat amb xifres r\u00e8cord d\u2019espectacles, representacions i p\u00fablic. La considerem la millor edici\u00f3 fins al moment per l\u2019inter\u00e8s i la qualitat d\u2019algunes de les propostes internacionals i per la bona collita pel que fa a les produccions, per\u00f2 tamb\u00e9 pel comprom\u00eds i la implicaci\u00f3 de Temporada Alta amb la societat gironina. \u00c9s, tamb\u00e9, l\u2019edici\u00f3 de la vinculaci\u00f3 entre la programaci\u00f3 i la ciutadania, amb espectacles com La cerim\u00f2nia del foc<\/em> de la companyia Carabosse, Please Continue (Hamlet)<\/em> de Roger Bernat o Made in Girona: Political Mother<\/em> de Hofesh Shechter.<\/p>\n\n\n\n

Espectacles: 108<\/strong> (amb cinema incl\u00f2s)
Coproduccions: 22<\/strong>
Estrenes: 42 <\/strong>(+ 4 cinema)
Espectadors: 78.922 <\/strong>(total) \/ 91,80%<\/strong> (ocupaci\u00f3)
 Sales: 22<\/strong> (+ cinema + carrer)
Pressupost: 3.128.318,51<\/strong> \u20ac<\/p>\n\n\n\n

\n
PROGRAMACI\u00d3 2015<\/a><\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Documents<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
\n
dossier presentaci\u00f3<\/a><\/div>\n\n\n\n
balan\u00e7 de tancament<\/a><\/div>\n\n\n\n
model de gesti\u00f3<\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Cartell 2015, Carlos Pazos<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Una imatge \u201cpop-ular i una mica pop\u201d<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u201cNo m\u2019agraden gens els cartells que s\u00f3n una obra d\u2019un artista, trepitjada i trepada pels textos\u201d, afirma Carlos Pazos, l\u2019autor del cartell d\u2019aquesta edici\u00f3 del Temporada Alta: \u201cTinc inter\u00e8s especial pel disseny i el disseny gr\u00e0fic. De fet, quan era jove em vaig dedicar al disseny gr\u00e0fic per fer algun caler. Em sembla molt m\u00e9s interessant que la col\u00b7laboraci\u00f3 i el treball dels dissenyadors formi part i s\u2019integri molt m\u00e9s, i molt millor, amb l\u2019obra\u201d. Per aix\u00f2, Pazos va realitzar una pe\u00e7a que t\u00e9 vida pr\u00f2pia, a partir de la qual els dissenyadors d\u2019Elpulpo Studio van realitzar el cartell. \u201cLa vaig deixar una mica oberta perqu\u00e8 es pogu\u00e9s produir la intervenci\u00f3 d\u2019una forma m\u00e9s natural i saludable per a l\u2019artista i el dissenyador\u201d.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

\u201cVaig fer tota la imatge i una part de text i vaig suggerir a l\u2019equip de dissenyadors que fes la resta tal i com ells volguessin, i no hem hagut de corregir res, van entendre l\u2019enc\u00e0rrec meravellosament i crec que els va fer il\u00b7lusi\u00f3. Estic molt satisfet amb el resultat final: segueix sent una obra de Carlos Pazos i, a la vegada, el cartell \u00e9s molt m\u00e9s interessant\u201d, explica l\u2019artista. L\u2019equip va triar una part de la tipografia i l\u2019artista els havia deixat l\u2019espai perqu\u00e8 incorporessin la marca del festival. Per\u00f2 la col\u00b7laboraci\u00f3 entre els uns i els altres no es va limitar a que els dissenyadors seguissin fil per randa les instruccions de l\u2019artista. \u201cTamb\u00e9 van incloure l\u2019ampliaci\u00f3 d\u2019una imatge que jo havia enganxat, perqu\u00e8, com gaireb\u00e9 sempre vaig fer un collage, i van trepitjar la imatge que jo havia posat. La col\u00b7laboraci\u00f3 per a ells ha sigut estimulant i per a mi el resultat ha sigut magn\u00edfic\u201d. Pel que fa la tipografia, l\u2019artista va aprofitar la caixa d\u2019una coneguda marca de xampanys per a algunes de les lletres la de la paraula \u201cTemporada\u201d i la franja amb lunars hi ha a la part esquerra prov\u00e9 d\u2019una luxosa marca de roba interior: \u201cHe volgut que la imatge sigui pop-ular i un mica pop\u201d.
El tema central del cartell d\u2019aquesta edici\u00f3 del festival \u00e9s la m\u00e0scara, introdu\u00eft a trav\u00e9s de les dues imatges on un home sost\u00e9, davant els pits i els genitals, tres pans. Les imatges les va realitzar el mateix Pazos i provenen del seu arxiu. \u201cNo les vaig fer expressament per al cartell. Tinc un arxiu d\u2019imatges, realitzades per mi, o retallades, d\u2019idees, i quan em fan un enc\u00e0rrec el comen\u00e7o a revisar. Vaig trobar for\u00e7a suggerent convertir aquests pans en una m\u00e0scara. Ho s\u00f3n, per\u00f2 d\u2019una altra manera\u201d.
La imatge ampliada de la qual parla Pazos \u00e9s la del conill Tambor, del cl\u00e0ssic de Disney Bambi<\/em>. \u201cTreballo molt amb records i imatges de la meva infantesa. \u00c9s un personatge que sempre cridava l\u2019atenci\u00f3. Quan jo era nen, hi havia un programa a R\u00e0dio Barcelona que es deia \u2018Tambor\u2019. El Tambor sempre colpejava el terra amb la pota esquerra com un tot d\u2019atenci\u00f3. Jo l\u2019he fet servir com un record d\u2019aquest personatge que crida l\u2019atenci\u00f3 que est\u00e0 passant una cosa important perqu\u00e8 la gent s\u2019adoni\u201d. \u201cS\u00f3c un gran amant dels animals i molt poc amant de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 i per aix\u00f2 m\u2019agrada, com he fet en aquest cas, ridiculitzar l\u2019\u00e9sser hum\u00e0. Hi ha molts autors teatrals que ho han fet i han enaltit els animals. Segueixo sent un gran admirador de Walt Disney i ell sempre va jugar molt amb la humanitzaci\u00f3 dels animals. Els animals tamb\u00e9 poden representar una refer\u00e8ncia shakesperiana per\u00f2 en general els faig servir perqu\u00e8 m\u2019agraden molt, crec que s\u00f3n uns \u00e9ssers meravellosos\u201d.
Amb tot, \u201cno s\u00f3c un gran amant del teatre, per\u00f2 aix\u00f2 no vol dir que no vagi al teatre\u201d, conclou Carlos Pazos. \u201cS\u00f3c un fan\u00e0tic del cinema i de la m\u00fasica, per\u00f2 no tinc una gran cultura teatral\u201d. Per\u00f2, com que l\u2019artista viu a Par\u00eds bona part del l\u2019any \u201cacostumo a veure les representacions de les obres de Thomas Bernhard, en fan moltes, tot i que m\u2019interessa m\u00e9s l\u2019autor que l\u2019espectacle\u201d.
A aquestes al\u00e7ades, \u00e9s una obvietat dir que els cartells del Temporada Alta s\u00f3n obra dels artistes catalans m\u00e9s destacats de les darreres d\u00e8cades, com Antoni T\u00e0pies, Antoni Miralda, Jaume Plensa, Eul\u00e0lia Valldosera, Perejaume, Frederic Amat i Eug\u00e8nia Balcells. \u201cCarlos Pazos, un desertor dels estudis d\u2019arquitectura, fill acomodat d\u2019una fam\u00edlia amarada pel dif\u00fas clima franquista i noucentista que va caracteritzar bona part de la burgesia local de postguerra, es va donar a con\u00e8ixer t\u00edmidament als primers anys 70, en el context de les pr\u00e0ctiques conceptuals\u201d, diu l\u2019historiador de l\u2019art i cr\u00edtic Mart\u00ed Peran. \u201cAix\u00ed i tot, la seva empatia amb el grup era poc m\u00e9s que estrictament generacional. Carlos Pazos nom\u00e9s va ser un artista conceptual en la mesura que el terme es faci servir per assenyalar les propostes m\u00e9s o menys radicals que van capitanejar la renovaci\u00f3 de l\u2019art catal\u00e0 entre mitjans dels 60 i els darrers 70\u201d. \u201cL\u2019ep\u00edgraf d\u2019art conceptual, en realitat, \u00e9s molt ecl\u00e8ctic per al context local \u2013continua el text\u2013. En el seu interior, com sugger\u00edem, tenen cabuda diferents po\u00e8tiques pobres, ef\u00edmeres o objectualistes que, de formes diferents, es van oposar a les convencions del modernisme abstracte i del realisme, encara imperants llavors a tot el territori espanyol. D\u2019aqu\u00ed que fins i tot unes pr\u00e0ctiques properes a un llenguatge Pop tamb\u00e9 poguessin, en certa mesura, ser contemplades dins el gener\u00f3s ep\u00edtet d\u2019Art Conceptual. Aquesta \u00e9s en realitat la zona ambigua on s\u2019instal\u00b7la habitualment a Carlos Pazos, en la hibridaci\u00f3 estranya entre conceptual i Pop que, pel que sembla, serveix de comod\u00ed per ubicar a artistes certament \u201crelliscosos\u201d dels anys setanta (al costat de Pazos, tamb\u00e9 el treball del llavors Albert Porta, Jordi Gal\u00ed, una mica de Silvia Gubern, i fins i tot un altre artista tan fugisser com \u00c0ngel Jov\u00e9).
La vinculaci\u00f3 de Carlos Pazos amb el Pop art \u00e9s evident, per\u00f2 s\u2019ha de precisar en molts punts. El mateix artista afirma que les seves primeres fonts van ser \u201cel pop i el povera\u201d i certament hi ha molts paral\u00b7lelismes entre els seus treballs com, per exemple, amb la s\u00e8rie Bunk<\/em> que Eduardo Paolozzi reedita l\u2019any 1972. No obstant aix\u00f2, els treballs de Carlos Pazos quan es d\u00f3na a con\u00e8ixer al 1971 (Anel<\/em>l, Abrillantador<\/em>, Les enfants terribles<\/em>, \u2026) estan molt m\u00e9s a prop de l\u2019objecte surrealista \u2013en la manera com l\u2019ent\u00e9n Meret Oppenheim\u2013 que l\u2019art pop purista nord-americ\u00e0 o dels interessos \u2013al costat dels objectes de gran potencial evocatiu , l\u2019inter\u00e8s per la tecnologia i el maquinisme\u2013 que van articular a l\u2019Independent Group brit\u00e0nic de Ricard Hamilton. El Pop que interessa a Carlos Pazos \u00e9s, en realitat, el m\u00e9s \u201cbrut\u201d, el derivat de Duchamp i el neodadaisme i que apunta cap a Warhol, Rauschenberg i el nouveax r\u00e9alisme franc\u00e8s \u201c.<\/p>\n\n\n\n

Antoni Ribas<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Carlos Pazos<\/h2>\n\n\n\n

Carlos Pazos (Cronologia extreta del cat\u00e0leg de l\u2019exposici\u00f3 que l\u2019artista t\u00e9 en cartell fins a finals de juliol al Centre d\u2019art contemporani Piramid\u00f3n: Bistur\u00ed o ars\u00e9nico. Carlos Pazos a la col\u00b7lecci\u00f3 de Piramid\u00f3n, Centre d\u2019Art Contemporani<\/em>). No se la perdin.
Realitza la seva primera exposici\u00f3 individual l\u2019any 1970 i la seva primera retrospectiva, \u00abNo me digas nada\u00bb, l\u2019any 2007, al MACBA (Museu d\u2019Art Contemporani de Barcelona) i al MNCARS (Museo Nacional Centro de Arte Reina Sof\u00eda). Premi de la Comunidad de Madrid 2003, Premi Nacional d\u2019Arts Pl\u00e0stiques 2004 i Premi Nacional d\u2019Arts Visuals de Catalunya 2008. \u00c9s un artista indisciplinat, la qual cosa li permet de rec\u00f3rrer als medis m\u00e9s adequats a all\u00f2 que vol fer en cada moment: collage, escultura, cine, fotografia, instal\u00b7laci\u00f3 o performance. Enamorat des de sempre de la m\u00fasica i la nit, dirigeix el Sal\u00f3n de Baile Cibeles (1978-1982) amb un aforament de 800 persones i dues orquestres de salsa i m\u00edsica swing en directe; el cocktail-bar Bijou (1983-1986) i el bar musical Je-rrix (1994-95). En aquest local va establir la seu del seu Club de Fans, les activitats del qual s\u2019han rellan\u00e7at el 2014 amb el projecte CP Selection<\/em> arran de la participaci\u00f3 en el programa Over 60 revolutions<\/em> de la Academia de Espanya en Roma. Enamorat des de sempre dels llibres i les lletres, l\u2019any 2004 la Universitat de Barcelona publica el seu primer llibre de textos Garabatos y Zarpazos<\/em>, reeditat l\u2019any 2007. El segon llibre Pimpollos y Papanatas<\/em> el va publicar l\u2019editorial Comanegra el mes de febrer del 2013. Enamorat des de sempre del cinema, en els anys 60 i 70 va fer algunes pel\u00b7l\u00edcules en s\u00faper-8 de les quals queda poca cosa. El 1987 va actuar com a protagonista de la pel\u00b7l\u00edcula de Jordi Cadena Es quan dormo que hi veig clar<\/em> basada en textos del poeta J.V. Foix i el 2006 va escriure i dirigir Mnemocine. Pel\u00edcula recortable<\/em> de 26 minuts de duraci\u00f3, integrada per 11 fragments audiovisuals. Reprenent la passi\u00f3 per la m\u00edsica i aprofitant la invitaci\u00f3 a exposar en el Centro para el Desarrollo de las Artes Visuales de la Havana, va rodar la pel\u00b7l\u00edcula Yo invent\u00e9 unos Llopis<\/em> que es va presentar a la Casa Encendida a Madrid, el juny del 2012, al Cinema Ciutat de Palma de Mallorca el setembre del mateix any, a la Filmoteca de Catalunya el febrer del 2013 i a la Real Academia de Espanya a Roma, el mar\u00e7 del 2014. El setembre del 2014 va presentar la primera fase del projecte For CP Fans Only Port\u00e1til<\/em>, f\u00edsicament situat a les instal\u00b7lacions de la f\u00e0brica Zedis a Lli\u00e7\u00e0 d\u2019Amunt. Consisteix en 13 casetes transportables que acullen una part substancial de les obres de Carlos Pazos organitzades tem\u00e0ticament i\/o cronol\u00f2gicament, segons els casos, tenint com a objectiu que la seva obra pugui viatjar amb facilitat d\u2019una banda a l\u2019altra del planeta. Actualment, insistint en la seva passi\u00f3 per l\u2019art i la literatura, prepara un llargmetratge titulat Art\u00edssimo, collage para leer<\/em> que presentara? el mes de setembre d\u2019enguany en el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sof\u00eda, Madrid.<\/p>\n\n\n\n

Descarrega\u2019t el cartell<\/a><\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Curt 2015, Trag\u00e8dia, el cant de la cabra<\/em><\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El curt del festival 2015 guanyador del premi Laus d\u2019Or.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El curt de presentaci\u00f3 de la XXIV edici\u00f3 de Temporada Alta, explica amb sensibilitat i amb un marcat to po\u00e8tic com va n\u00e9ixer el Teatre ara fa m\u00e9s de 2500 anys, amb una hist\u00f2ria que transcorre a la Gr\u00e8cia actual. Ara que Gr\u00e8cia i la cultura estan en un moment tan dif\u00edcil, volem reivindicar Gr\u00e8cia i volem reivindicar la cultura.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

Un avi explica amb certa nost\u00e0lgia l\u2019origen de la trag\u00e8dia grega i l\u2019origen de la nostra cultura. Amb un relat m\u00edtic i atemporal que provoca el silenci, el curtmetratge reflexiona sobre la dist\u00e0ncia tr\u00e0gica entre l\u2019Antiga Gr\u00e8cia, mare de totes les cultures europees, i la Gr\u00e8cia actual, que Europa castiga i que sembla haver oblidat les l\u00ednies mestres de la seva g\u00e8nesi cultural. Per\u00f2 aquest home ens recorda, amb dificultat, d\u2019on som i d\u2019on venim, manifestant que encara hi ha un rac\u00f3 per a l\u2019esperan\u00e7a d\u2019un futur renaixement. Per tornar a n\u00e9ixer cal recon\u00e8ixer la foscor, s\u2019ha d\u2019estar disposat a morir, una met\u00e0fora visual sobre la vida i la mort que es repeteix al llarg del relat.
El curt vol reflectir Temporada Alta com un baluard protector dels valors i de l\u2019actitud humana que ens han guiat pel cam\u00ed del coneixement des dels inicis del teatre. \u00c9s la nostra Trag\u00e8dia, l\u2019arrel de tot.
El documental, que va ser rodat \u00edntegrament amb 20 ciutadans de la zona entre els dies 1 i 7 d\u2019agost a Gr\u00e8cia i Alb\u00e0nia, va adre\u00e7at a qualsevol tipus de p\u00fablic, i tot i que la llengua original \u00e9s el grec, el curt ser\u00e0 subtitulat en catal\u00e0, castell\u00e0 i angl\u00e8s.<\/p>\n\n\n\n

Fitxa art\u00edstica<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Producci\u00f3: Nanouk Films
Direcci\u00f3: SS (Salvador Sunyer i Sergi Cameron)
Disseny de Producci\u00f3: V\u00edctor Santacana
Director de Fotografia: Miquel Mart\u00ednez Mir\u00f3
BSO: Diego Pedragosa i Sergi Cameron
Sound Design: Marc Bech (Coser y Cantar)<\/p>\n\n\n\n

PREMIS<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Laus d\u2019Or<\/strong> en la categoria audiovisual<\/p>\n\n\n\n

\n