{"id":98297,"date":"2024-11-15T09:16:33","date_gmt":"2024-11-15T08:16:33","guid":{"rendered":"https:\/\/temporada-alta.com\/?page_id=98297"},"modified":"2025-02-24T12:55:19","modified_gmt":"2025-02-24T11:55:19","slug":"2016-edition","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/temporada-alta.com\/en\/2016-edition\/","title":{"rendered":"2016 Edition"},"content":{"rendered":"
\n

Temporada Alta celebra 25 anys<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Els aspectes m\u00e9s remarcables d\u2019aquesta vint-i-cinquena edici\u00f3 s\u00f3n: el paper del Festival en la internacionalitzaci\u00f3 de l\u2019escena catalana, l\u2019arrelament als diversos estaments i espais de les nostres ciutats (escoles, entitats socials, instituts, associacions\u2026), la pres\u00e8ncia d\u2019un p\u00fablic m\u00e9s divers i heterogeni, la qualitat dels espectacles estrenats i l\u2019impuls de Temporada Alta a l\u2019escena catalana. Alguns dels artistes destacats d\u2019aquesta edici\u00f3 s\u00f3n Krystian Lupa, Thomas Ostermeier, Peter Brook, Guy Cassiers, Milo Rau, Nicolas Stemann, Roc\u00edo Molina, Mauricio Kartun, Xavier Bob\u00e9s, Jomi Oligor, Shaday Larios, Llu\u00eds Pasqual o \u00c0lex Rigola.<\/p>\n\n\n\n

Espectacles: 99<\/strong> (+ cinema)
Coproduccions: 28<\/strong>
Estrenes: 33<\/strong>
Espectadors: 47.731 <\/strong>(total) \/ 96,31%<\/strong> (ocupaci\u00f3)
 Sales: 28<\/strong> escenaris
Pressupost: 3.220.726,41<\/strong> \u20ac<\/p>\n\n\n\n

\n
PROGRAMACI\u00d3 2016<\/a><\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Dossiers<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
\n
dossier presentaci\u00f3<\/a><\/div>\n\n\n\n
balan\u00e7 de tancament<\/a><\/div>\n\n\n\n
model de gesti\u00f3<\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

Cartell 2016<\/h2>\n\n\n\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Pep Duran celebra els 25 anys de Temporada Alta omplint el cel amb senyals carregats de poesia.<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

A banda de reunir alguns dels artistes catalans contemporanis m\u00e9s
destacats, els cartells de les diferents edicions del festival Temporada
Alta donen una altra dada curiosa: molts dels artistes que han fet
algun dels cartells estan relacionats, d\u2019una manera o altra, amb el m\u00f3n
del teatre. Narc\u00eds Comadira, a m\u00e9s de pintor i poeta, tamb\u00e9 \u00e9s
dramaturg. Frederic Amat ha desenvolupat una carrera prol\u00edfica com a
escen\u00f2graf. A l\u2019obra de Carles Santos, sovint la m\u00fasica, el teatre i les
arts pl\u00e0stiques s\u00f3n indestriables. I Jaume Plensa va col\u00b7laborar amb La
Fura dels Baus en algunes de les primeres \u00f2peres de la companyia. A
m\u00e9s, hi ha altres artistes que no han entrat directament en el m\u00f3n
teatral, per\u00f2 s\u00ed que es pot dir que la seva obra tamb\u00e9 beu de les arrels
rituals i festives que hi ha a l\u2019origen del teatre. \u00c9s el cas d\u2019Antoni
Miralda, conegut per les seves performances multitudin\u00e0ries i
tamb\u00e9 el d\u2019Eul\u00e0lia Valldosera: les instal\u00b7lacions d\u2019aquesta artista
evoquen rituals \u00edntims i a vegades tenen elements tant fr\u00e0gils com el
car\u00e0cter ef\u00edmer d\u2019una obra teatral.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

El festival Temporada Alta fa 25 anys. De manera conscient o inconscient, Salvador Sunyer li ha encarregat el cartell d\u2019aquesta edici\u00f3 a un artista, Pep Duran (Vilanova i la Geltr\u00fa, 1955), que \u00e9s, juntament amb Frederic Amat, el que t\u00e9 una relaci\u00f3 m\u00e9s consolidada amb el m\u00f3n teatral de la n\u00f2mina d\u2019artistes amb els quals ha col\u00b7laborat. A m\u00e9s d\u2019artista, Pep Duran \u00e9s escen\u00f2graf. \u00c9s professor a l\u2019Institut del Teatre i t\u00e9 entre mans l\u2019escenografia del muntatge d\u2019El coratge de matar, de Lars Noren, que la directora Magda Puyo estrenar\u00e0 al TNC a l\u2019octubre. El cartell de Duran est\u00e0 en la l\u00ednia de l\u2019impacte que van provocar els cartells d\u2019\u00c0ngel Jov\u00e9 i Antoni Miralda. El mel\u00f3 badat del cartell de Miralda va provocar molts comentaris expl\u00edcits. El de Pep Duran, una forma ovalada vermella, plena de forats, o de protuber\u00e0ncies que tenen un forat a l\u2019extrem, tamb\u00e9 podria fer-ho. Per\u00f2 no \u00e9s aix\u00f2. Mirat amb m\u00e9s deteniment, es pot observar que el cartell de Pep Duran \u00e9s, de fet, la fotografia d\u2019una pe\u00e7a amb relleu. Les protuber\u00e0ncies s\u00f3n bobines de fil. Amb elles, l\u2019artista ha volgut evocar, com explica ell mateix, \u201cel fil d\u2019Ariadna, el fil dels 25 anys del Festival\u201d. Les bobines tamb\u00e9 poden ser \u201c25 ulls\u201d, com si el cartell fos un retrat d\u2019Argos, el gegant mitol\u00f2gic que t\u00e9 el cap envoltat d\u2019ulls i que mai no dorm. \u201cS\u00f3n una senyal al cel\u201d, conclou l\u2019artista, pensant en com es veur\u00e0 la seva obra a les banderoles. D\u2019altra banda, les bobines poden evocar el passat t\u00e8xtil de la Coma-Cros, on hi ha instal\u00b7lada la seu d\u2019El Canal, malgrat que les administracions sembla que no estan disposades a posar el fil a l\u2019agulla i posar el centre en funcionament a tota vela.
Per a Pep Duran, el cartell no \u00e9s un mitj\u00e0 estrany. N\u2019ha fet des dels anys 70 i fins i tot n\u2019ha fet per a les seves pr\u00f2pies exposicions. Les bobines que ha fet servir pel cartell d\u2019aquesta edici\u00f3 del festival Temporada Alta remeten als materials humils que caracteritzen el seu treball. Els fa servir perqu\u00e8 el vinculen amb l\u2019art povera i, sobretot, com diu ell mateix, \u201camb Antoni T\u00e0pies, Joan Mir\u00f3 i Joan Brossa\u201d. En els darrers anys el Macba ha exposat dues peces que reivindiquen de la inventiva de Duran amb els materials: un Retaule laic monumental de cer\u00e0mica que es va poder veure a La Capella el 2011 i, l\u2019any passat dins l\u2019exposici\u00f3 Esp\u00e8cies d\u2019espais, una instal\u00b7laci\u00f3 consistent en el reciclatge d\u2019una s\u00e8rie d\u2019obres anteriors.<\/p>\n\n\n\n

Antoni Ribas<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Pep Duran<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Pep Duran (Cronologia extreta de la revista online masdearte.com i del web del Macba).
Vilanova i la Geltr\u00fa (Barcelona), 1955. Escultor, pintor i escen\u00f2graf catal\u00e0.
Realitza la seva formaci\u00f3 art\u00edstica a l\u2019Escola de Formaci\u00f3 Art\u00edstica de Vilanova i la Geltr\u00fa i posteriorment a l\u2019institut del Teatre de Barcelona on actualment treballa com a professor. Resideix a la ciutat de Barcelona des de 1970. A la d\u00e8cada dels setanta la seva activitat principal ser\u00e0 el muntatge i el disseny d\u2019escenografies i vestuaris, treballant al Teatre Lliure, amb la companyia teatral El Tricicle, entre altres. Pel que fa al seu treball pl\u00e0stic, la pintura i la escultura, es troba dominada per la integraci\u00f3 i l\u2019acumulaci\u00f3 d\u2019objectes que produeixen efectes sorprenents i creen una atmosfera surrealista. A la d\u00e8cada dels vuitanta participa del moviment art\u00edstic associat al correu postal sorgit a Nord Am\u00e8rica, com aix\u00ed ho demostra la seva participaci\u00f3 en exposicions internacionals sota aquest ep\u00edgraf al Jap\u00f3, Roma, Amsterdam i Col\u00f2nia. Les seves creacions m\u00e9s recents s\u2019allunyen d\u2019aquest bigarrat m\u00f3n i tendeixen a l\u2019ordre i a la geometritzaci\u00f3, comen\u00e7ant a tenir relaci\u00f3 amb el constructivisme i m\u00e9s concretament amb l\u2019obra de Tatlin. Ha realitzat importants mostres individuals i ha participat en nombroses mostres col\u00b7lectives, entre les que cal citar: Muestra de Arte Joven<\/em> al C\u00edrculo de Bellas Artes de Madrid (1985), Confrontaciones<\/em> al Museo de Arte Contempor\u00e1neo de Madrid (1988) i Constants de l\u2019art catal\u00e0<\/em> al Centre d\u2019Arts Santa M\u00f2nica de Barcelona (1992).
Les \u00faltimes creacions de l\u2019artista s\u00f3n l\u2019exposici\u00f3 anomenada Una cadena d\u2019esdeveniments presentada al 2011 i la m\u00e9s recent es troba dins l\u2019exposici\u00f3 col\u00b7lectiva Esp\u00e8cies d\u2019espais, que s\u2019ha pogut veure fins l\u2019abril d\u2019aquest 2016. Totes dues exposicions s\u2019han presentat al Museu d\u2019Art Contemporani de Barcelona (Macba).<\/p>\n\n\n\n

Descarrega\u2019t el cartell<\/a><\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Curt 2016, The pleasure island<\/em><\/strong><\/h2>\n\n\n\n

The pleasure island<\/em> \u00e9s la pe\u00e7a audiovisual que serveix per presentar el Festival d\u2019aquest any, un h\u00edbrid entre un espot, un curtmetratge, un videoclip i un meme<\/em>. Temporada Alta i Nanouk films s\u2019han aliat, un any m\u00e9s, per presentar aquesta proposta com a tret de sortida del Festival.
Any rere any, la localitzaci\u00f3 on s\u2019ha rodat l\u2019espot ha jugat un paper cabdal: si el 2015 el lloc triat va ser Gr\u00e8cia, aquest 2016 ha estat el Manhattan de la Costa Espanyola: Benidorm. El sistema de rodatge d\u2019aquesta pe\u00e7a ha estat molt similar: un equip molt redu\u00eft, un ampli treball de camp i una forta interacci\u00f3 amb la realitat. L\u2019objectiu final ha estat elaborar una pe\u00e7a d\u2019autor amb un elevat contingut art\u00edstic.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

Si l\u2019any passat la finalitat era fer una reflexi\u00f3 sobre Europa, enguany s\u2019ha volgut posar el focus al nostre pa\u00eds, ja sigui Catalunya o Espanya, amb el prop\u00f2sit que el p\u00fablic consolidat, els artistes i els altres agents culturals implicats amb el Festival s\u2019hi sentin representats i pugui arribar a crear una identitat pr\u00f2pia i col\u00b7lectiva a trav\u00e9s d\u2019un mitj\u00e0, l\u2019audiovisual, que \u00e9s molt universal.
El director d\u2019aquesta pe\u00e7a s\u2019ha inspirat en l\u2019Illa del plaer<\/em> o Illa dels jocs<\/em>, l\u2019indret on Pinocchio, el fam\u00f3s personatge de Carlo Collodi, va anar a parar buscant la diversi\u00f3 eterna. Una met\u00e0fora que li ha servit per vestir una pe\u00e7a cr\u00edtica amb tots aquells que redueixen la cultura a pur entreteniment.<\/p>\n\n\n\n

El director ha dit\u2026<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019Illa del plaer<\/em> o Illa dels jocs<\/em> era l\u2019indret on Pinocchio, el fam\u00f3s personatge de Carlo Collodi, va anar a parar buscant divertir-se eternament. Les muntanyes russes infinites, la beguda i el joc meravellaven a tots els nens que s\u2019havien escapat de casa seva defugint les obligacions escolars. Poc a poc i sense que hi poguessin posar remei, s\u2019anaven convertint en ases fins que al final eren utilitzats com a esclaus que ja nom\u00e9s servien per a carregar rocs dia i nit.
A difer\u00e8ncia d\u2019altres pa\u00efsos amb m\u00e9s tradici\u00f3, a casa nostra -sobretot despr\u00e9s de la crisi- fa la sensaci\u00f3 que la cultura no t\u00e9 gaire m\u00e9s objectiu ni justificaci\u00f3 que ser un entreteniment. Un sector m\u00e9s de la ind\u00fastria de l\u2019oci per desconnectar i divertir-se passant una bona estona. Fa la sensaci\u00f3 que es menysprea o que es considera un malbaratament la creaci\u00f3, la investigaci\u00f3 o la cultura que exigeix un cert esfor\u00e7.
Per aix\u00f2 per explicar Temporada Alta, aquest any hem volgut que l\u2019espot tingui una forta visi\u00f3 cr\u00edtica que pugui induir a certa reflexi\u00f3 sobre el que considerem un perill maj\u00fascul: incorporar aquestes tesis a l\u2019imaginari col\u00b7lectiu oblidant que si alguna cosa t\u00e9 l\u2019art i la cultura \u00e9s que empodera a la gent i ens atorga les eines necess\u00e0ries per a construir el que som i el que serem.
Si la cultura d\u2019aquest pa\u00eds, nom\u00e9s ha de servir per  distreure\u2019s i per passar-ho b\u00e9 una estona i res m\u00e9s, el festival Temporada Alta ha fallat i porta 25 anys fent coses in\u00fatils.<\/p>\n\n\n\n

Fitxa art\u00edstica<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Director: Salvador Sunyer i Vidal
Script: Salvador Sunyer and Victor Santacana
Production Designer: Victor Santacana
DOP: Oriol Barcelona
Focus Puller: Alicia Gali\u00f1a
Line Producer: Andr\u00e9s Mellinas
Production Assistant: Anna Mel\u00e9ndez
Account Manager: Sandra Olalde
Copy review and Translator: Francisca Torres
Editor: Sergi Cameron Assistant Editor: Anna Mel\u00e9ndez
Sound Editor: Diego Pedragosa \u2013 Iristudis
Sound Mix: Marc Bech \u2013 Coser y Cantar
Sound Mix: Marc Bech \u2013 Coser y Cantar
Voice Actress: Julie Nash
Graphic Design: Tomeu Mulet
VFX Supervisor: Bernat Fontanals
Color Correction: Llu\u00eds Velamaz\u00e1n
DCP: Ra\u00fal Busquets
Nanouk Films assistant :Airam Rodr\u00edguez
Nanouk Films Central Commission: Sergi Cameron, Ventura Durall, Salvador Sunyer
Special thanks: Caf\u00e9 Rom\u00e1n, Exodo Rental, Acariciando el Aire, Terra M\u00edtica, Mundomar, Aqualandia, Michele Catena, Benidorm Palace, Bit\u00f2 Produccions and PlayGround
Music: La Leyenda del Beso \u2013 Intermedio
Composed by: Reveriano Soutullo and Juan Vert
Performed by: Orquesta L\u00edrica de Madrid
Produced by: Nanouk Films \u2013 2016<\/p>\n\n\n\n

PREMIS<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Grand Laus <\/strong>(m\u00e0xim guard\u00f3 dels Premis Laus)
German Design Award<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\n